|
|
|
|
Padrons de sobrecàrrega
Encara que clàssicament s'ha associat el padró de sobrecàrrega sistòlica (també anomenada sobrecàrrega de pressió) amb patologies cardíaques on hi ha una dificultat per a realitzar l'ejecció ventricular esquerre (com a l'estenosi aòrtica), i el padró de sobrecàrrega diastòlica (també anomenada sobrecàrrega de volum) amb patologies cardíaques on hi ha un excés de l'ompliment diastòlic ventricular esquerre (com a la insuficiència aòrtica), la imatge electrocardiogràfica de sobrecàrrega diastòlica sol correspondre a fases lleugeres o moderades d'hipertròfia, i la imatge electrocardiogràfica de sobrecàrrega sistòlica sol correspondre a fases avançades d'hipertròfia.
Sobrecàrrega diastòlica
La morfologia de la sobrecàrrega diastòlica es caracteritza, a més de l'augment del voltatge del QRS, per la presència d'una onda Q prominent a les derivacions que encaren la cara esquerra del septum
i recíprocament ondes R prominents a les derivacions que encaren la cara dreta del septum. (ECG complert)
També es poden evidenciar ondes Q molt evidents a la miocardiopatia septal asimètrica. (ECG complert)
Sobrecàrrega sistòlica
La morfologia de la sobrecàrrega sistòlica o de "pressió" es caracteritza per la presència d'ondes R altes i canvis a l'onda T i al segment ST a les derivacions precordials esquerres. (ECG complert)
(HVE. ST i T) anterior ---------- índex ---------- següent (HVE. Evolució)
bravenet.com